Deixa caure les llàgrimes
quan el teu cor et parli
de la seva tristesa.
Mestre Kan.
L’Art de la Guerra.
Els qui formem part dels grups terapèutics ens reunim per compartir els nostres sentiments, per parlar sense por, en un clima de respecte i de confiança i així sentir-nos escoltats, cadascú en la seva realitat.
L’objectiu d’aquestes reunions és anar curant les nostres ferides i trencar l’aïllament, cadascú al seu ritme, sense preses ni imposicions.
A continuació podreu trobar en els comentaris, les impressions que les persones han viscut al passar pel Servei d’Acompanyament en el Dol de Manresa.
Convidem a tots els usuaris que han passat pel servei que expliquin la seva experiència, perquè altres persones que desconeguin aquest recurs tinguin més possibilitats i visions per fer-se’n una idea. I com exemple demostratiu podeu veure els vídeos de continuació.
Moltes gràcies per la vostra col·laboració.
Servei d’Acompanyament en el Dol de la Catalunya Central
© Copyright Carles Perarnau i Vidal.
Copyleft :
Servei d’Acompanyament en el Dol Catalunya Central
pots redistribuir-ho o modificar-ho d’acord amb els termes de la Llicència Art Lliure.
Servei d'Acompanyament en el Dol Catalunya Central 
Voldria compartir unes paràules que vaig escriure el dia que vaig acomiadar-me del grup de dol ,per si poden ser d’ajuda .
Per el grup de dol:
Per les persones que ja fà temps que compartim aquest racó,com a las que fà poc que sou aquí,voldria dir amb unes paraules escrites,tot el que he apres al assistir al grup de dol i l’ajuda que he rebut per poder trovar recursos per seguir afrontant la vida.Desde el primer dia ,vaig sentir-me acollida ,per totes les persones que eran en el grup.
Que puc dir de les paraules del terapeuta,que porta el grup de dol(en Carles) ,dons ,que val la pena que les escoltem ja que les diu per: ajudar en el dolor ,fer-nos adonar que podem trovar i tenim la força per fer camí.
Ès molt cert que s’ha prouit un canvi en la nostra vida,hem sofert una grand pèrdua ,peró nosaltres som aquí amb moltes persones al nostre costat que ens estimen i que estimem.Per nosaltres,per ells,per els que no tenim al nostre costat fisicament,hem d’intentar trovar aquest camí.Crec que els debem aixó,per l’amor que varem compartir, per totes les experiencies viscudes al seu costat i el més important per saber apendre a estimar-los desde la llunyania ,estimar d’una manera diferent . .Jo crec que les seves virtuds i la seva energia pasan a formar part del nostre interior.Compendra que som les matéixes o encara més fortes per aprendra a viure el present,costa molt,peró posar la voluntad per fer-ho bé,ens portarà de mica a mica una petita escletxa de llum .
Una de les coses que també he après ,és ,saber estimar i compartir més bé el dolor dels altres.Aquest dolor que quan arrivem al grup de dol,ens sembla unic,peró a partir de ser aqui,veiem que no és unic,que és compartit.
L’estima per unes persones que he trovat en aquest “raconet” m’ha
ajudat a superar circunstancies doloroses per mi i la meva família. Molt els aprecio i sempre ,si els cal, em tindran al seu costat.
Només resta,donar-vos les gràcies ,per escoltar i per entendra les emocions els sentiments i el dolor.
Aquestes paraules no son un acomiat,és un fins a sempre,estic tranquil.la,sé que tinc una porta oberta per trucar sempre que calgui.
Nuria.
Ara,en aquest moments ,rellegir paraules fà temps escrites serveix per remoure emocions i records compartits amb persones que molt aprecio. Puc dir que si que hi ha llum al final del tunel. gràcies !!.
Ah!! la trovada per caminar un ratet ,per compartir paraules,i gaudir d’un paissatje molt bonic , el dia 18 d’abril ,fantastic!!.
Namaste!! i no defallim en el nostre camí. Nuria
Hola,soc la Pepita:Quan va morir el meu marit (ara fà quatre anys )en Josep,pensava que podria superar aquesta perdua tota sola.Al cap de tres mesos vaig adonar-me que era molt dificil tirar endevant.Una amiga va recomanar-me el grup de dol.Beneit el dia que vaig anar-hi.
Vaig trovar-me amb persones que pasavan per moments iguals als meus i aixó va fer adonar-me que no era unica en sentir tant de dolor per la perdua d’una persona molt estimada .Podria dir moltes coses per explicar com vaig aprendra a calmar la rabia i el dolor que tenia a dintre meu.
Explicar,escoltar,sentir-te acollida ,plorar ,es a dir compartir ,van servir per entendre de mica a mica el sentit de la mort i de la vida.
No estem preparats per les perdues i això fà que ens costi molt acceptar la mort.
Vui donar les gràcies “al servei de dol”,per ensenyar-me a fer camì novament.Les paraules d’en Carles,ajuden d’una forma planera i real.
Fins a sempre i una abraçada.
Pepita.
Hola, soy Esperanza y tengo 74 años. Pasar por el Servicio de Duelo me ha servido de mucho venir porque he notado mucha mejoría. Las reflexiones que se han hecho en el grupo me han ayudado ha ver la vida de otra manera. La historia de la vela me ayudó mucho.
Hoy si hiciera un dibujo, haría una rama de olivo porqué me he llenado de mucha paz.
Poder expresar todo lo que no podía expresar con mi familia me ha hecho mucho bien. I todo esto no es que no recuerde a mi marido y lo encuentre a faltar.
Quiero dar las gracias al Servicio y a Carlos por toda la ayuda que he recibido de ellos.
Què m’ha aportat passar pel Servei de Dol?
Aquesta pregunta no es tant senzilla de contestar com en un principi sembla.
Els primers dies que assisteixes a l’esmenta’t servei estàs molt convuls, desanimat, molt trits, amb ganes de plorar, sents ràbia, no comprens ben bé tot el que ha passat, sents que la mor t’ha colpejat us ésser estimat….sents i pateixes moltes coses alhora i veus que cada dia et costa més de tirar endavant.
Passen els dies i l’amargura no et passa, et sens angoixa’t, sol, com si la vida t’hagués girat l’esquena i ja no volgués saber res de tu.
Però arriba el dia en que veus que tens d’aturar el teu estat lamentable, per què veus que les coses no et van bé, que et falta empenta, que necessites un cop de mà de professionals en el tema…..i busques ajuda, gent que t’entengui de com et trobes, gent que et pugui donar alguna resposta per fer-te veure que tens un llarg camí per fer i per superar-te a tu mateix….
L’ajuda més ferma la vaig tenir al conèixer aquest “Servei de Dol” que tenim a Manresa.
Puc dir que ha estat la ma amiga que s’allarga i t’ajuda a sortir del pou fosc en que has caigut sense culpa. Les seves paraules i reflexions m’han ajudat a obrir els ulls i tornar a la vida i reflexionar que la mor es presenta quant menys ens la esperem.
La nostra societat occidental viu d’esquena a la mor, l’amaga, la fa oblidar, ens es una desconeguda i per això ens fa tanta i tanta por.
He llegit llibres, he vist altres companys en la meva situació que no s’ensortien tan bé com jo, conec persones que després de varis anys de la mort del seu company o companya encara reneguen i no accepten el que els ha passat…però jo dic, no forcem el que es inevitable i acceptem que algun dia tots farem el pas.
Segurament, la mort, es passar en un altre estat de la matèria, de l’espai i del temps i formar part d’un tot més ampli que en podem dir Univers.
Amics i amigues, també us voldria donar un consell: No abuseu del Servei de Dol; un cop apaivagat el dolor més intens caldrà acceptar el que som i com som i caminar pel nostre compte, doncs com tota medicina, aquesta no cal fer-la servir un cop recuperats, per què ens aportaria contraindicacions, i això encara fora pitjor per a nosaltres.
Rebeu una cordial salutació.
Albert Alegret
Después de haber pasado dos meses a Barcelona al llegar a mi casa hace dos dias me encontré la felicitación de Navidad junto con carta, el poema maravilloso y positivo.
Debido al vivir lejos de Manresa pude asitir pocas veces pero tengo de decir: que m’ha aportat passar pel servei del dol?
Alli encontre gente como yo con mucho dolor por la perdida de seres queridos y alli encontre y me senti comprendida con mucho respeto y cariño en los educadores y todos en general pude expresar con voz alta sin miedo lo que guardaba adentro mi corazón.
Por motivos tuve que dejar de venir a todos los que hacen este servicio tan positivo Dios les concede muchos años para poder hacer el bien a tantas personas que lo necesitamos.
Un abrazo
Mª Carme Viñals Vda. Solé
A TOTS ELS AMICS DEL DOL
Voldria aportar la meva experiència al grup de Dol.
Quan vam patir la mort del nostre fill, no sabiem com tornar a començar sense ell; em feia molta por d’enfrontar la vida sense ell; tot era fosc i cap camí a seguir enlloc.
Arrel de la nostra filla que formava part de l’organització del grup de Dol m’hi va insistir per anar-hi, em feia por, però hi vaig anar.
Al principi recordo que no escoltava sols tenia una pressió al pit i molta ràbia i em preguntava el ditxós (perquè)a nosaltres ens havia tocat la desgràcia; però a mida que hi anava de mica en mica em trobava mes relaxada.
Allà veia que tots i tothom estàvem amg igualtat de condicions i els sentiments eren compartits; això m’aliviava una mica el meu dolor i amb el temps es va anar suavitzant.
Vaig formar part d’un grup d’amics; encara que cadascun fem el nostre camí, l’amistat que ens ha unit no us podré oblidar mai.
Gràcies amics del Dol
Joana Morral
Avui dia 20 de març 2011 a les 13:20 hores, fa tres anys de la mort del meu fill Carles Vida meva cada dia penso en tu, però avui en especial pa-san pel meu cap totes les coses que vaig viure aquell dia.
Fill meu, tot i que han passat aquest anys encara avui hem sembla que va ser ahir que vas marxar, m’hes difícil acceptar la teva pèrdua.
Trobo ha faltar els teus petons, las te-vas abraçades i les estones tan bones que hem passat xerrant, el ¡¡va mama siusplau deixam, o donem!! o !!mama escoltem¡¡ (tu vols que jo t’escolti a tu però tu a mi no m’escoltes jo…).Avui voldria escoltar-te i ja no puc, (has marxat i nomes puc sentir el amor que sentu per tu i el que tu m’has donat).
He lluitat i continuo lluitant molt per tenir la pau que el meu cos necessita. Tinc l’ajuda de les persones que m’estimen i t’estimaven amb tu, tots junts han fet que estigui més tranquil-la i el dolor que sentia sigui més lleuger.
Saps estàs sempre amb mi, perquè ets viu en el meu cor i mentres jo visqui sempre serà així.
El teu germà i la seva dona ,el teu tiet Andrés i l’Ana els teus cosins el Ramon i la tieta Ramona, també pensen molt amb tu i et troben a faltar, però al mateix temps quan ens ajuntem tots per dinar o fer alguna celebració, sempre hi ha un record per a tu. ¡¡TOTS T’ESTIMEM I T’ESTIMAREM SEMPRE¡¡ ,
ETS EL MEU ÀNGEL DE LLUM I DONO GRACIES A DEU PER HAVER POGUT DISFRUTAR DE TU, ELS 18 ANYS QUE HAS VISCUT AL MEU COSTA, I PER TOTES LES COSES BONES QUE HE APRÉS, DEL MEU NEN.
Carinyo fins aviat, esperem.
T’estima la mama.
GRACIES AL SERVEI DE DOL DE MANRESA I AL PSICÒLEG CARLES PERARNAU.
Carta al grup de dol
Des de l’agraïment
Quan vaig posar-me en contacte amb aquest grup d’acompanyament en el dol ja feia més d’un any que havia perdut el meu home….
I jo vivia encara enmig de la desesperació, el buit de la seva absència era terrible.
Quan va morir el Josep ( “morir” paraula prohibida) vaig pensar que sola tiraria endavant, com la majoria de la gent . Vaig afrontar la situació amb valentia , almeny ho creia, i vaig intentar passar per tots els ” primers aniversaris” procurant agafar el toro per les banyes, com diem aquí.
Després va arribar el repte del segon any i encara se’m feia més feixuc
Si tinc la mateixa situació que l’any passat, com puc estar més bé? Em preguntava.
No tenia ni ganes de lluitar !!!
La meva família, els amics, em volien veure bé, des de l’estimació . Així de fàcil !!!
I jo volia estar bé per ells, per mi, i principalment , molt principalment pel Josep. ELL també voldria veure’m bé.
I vaig arribar aquí de la mà d’una amiga que havia passat pel dol arran de la mort d’un fill .ja feia temps que m’insistia…
Al final la vaig escoltar. Per provar no hi perdia res ….
” Vinc amb poques esperances” ( vaig dir a la persona que em va entrevistar) “Perquè el meu problema tu no el pots solucionar ”
Tens raó ,em va dir el Carles, ( el psicòleg que porta el grup)
Però SÍ que et puc ajudar a viure-ho millor.
VIUREU-HO MILLOR , el gran repte per mi ( per tothom qui viu la pèrdua d’un ésser estimat )
I vaig decir que volia tirar endavant, que lluitaria per aconseguir-ho.
I em vaig anar integrant al grup, escoltant les paraules del
Carles intentant fer-les meves,procurant seguir els seus consells,
pensant, parlant….aquí caic i aquí m’aixeco ( com tothom, tots passàvem pel mateix) però amb moltes ganes de sortir-me’n….
Per mi, per ells…
I la vida , de mica en mica, va començar a ser més fàcil, ja hi arribava una mica de llum.
I ,a poc a poc,la connexió amb les altres persones del grup.
Parlàvem “el mateix idioma” des del silenci. No necessitàvem dir-nos res,sabíem on passàvem… I férem una pinya fantàstica!!!
Juntes havíem après a tirar del nostre carro i l’amistat que vàrem fer ha sigut molt gran i molt bonica.
I vaig anar retrobant la PAU, potser no la que hauria volgut, però era la que hi havia…saber acceptar no va ser fàcil …
I xino-xano vaig poder reemprendre el camí , el meu camí !!!!!!
I ara, des d’aquest espai, vull agrair el suport que hi he trobat, agrair l’amistat del grup junt al qual vaig viure la prova més dura de la meva vida…també de l’amiga que em va portar aquí (moltes gràcies Joana) …
I a tu Carles ,gràcies per les teves paraules,pels teus consells, pels teus ànims…. gràcies per ser-hi, moltes gràcies !!!!!!!!
A tots la meva estimació. Pepita
Pepita Garriga
Hola, ,sóc la Carme, i avui m’he despedit del grup de dol. Fa més de dos anys que va morir el meu homei ara grácies al suport que he trobat al grup de dol estic molt més bé.
He trobat un grup molt maco que també m’ha ajudat molt i aixo junt a les paraules del
carles m’han ajudat molt a tirar endavant.
Estic molt contenta d’haver conectat amb aquest servei que quan els ánims eren molt baixos em va permetre mirar endavant.
Una abraçada a totes les persones que han fet això possible
Carme Bacardit
Sóc la Paquita Magaña, i jo igual que la meva companya, la Carme ,vull dir que en el grup de dol , i grácies a aquest servei he trobat una colla molt maca i que m’ha ajudat molt.
I del nostre psicòleg, el Carles, ( que és un 10 )
haig de dir que grácies a Ell he sortit del pou. És una persona que no oblidaré mai.
Ha sigut una experiéncia molt dura però el grup de dol m’ha permés conèixer unes persones que ara estimo i he pogut tirar
endavant
Estic molt agraïda per tota l’ajuda que he rebut
Paquita
Al morir el meu fill, jo no veia sortida per enlloc… no volia viure… estava desesperada… al cap de quinze dies d’haver mort, un nebot em va parlar del grup i hi vaig anar… a partir d’aquell moment, esperava que arribés el dimecres per poder retrovar-me amb el Carles i amb tots els pares -que com jo- passàvem pels moments mes difícils de la nostra vida, mai hagués imaginat, que persones que feia poc que havia conegut, eren per a mi imprescindibles.
Les paraules del Carles, les xarrades amb tot el grup, les rialles, els plors… han anat posant-ho tot mes o menys a lloc, i encara que el meu fill està i estarà present en cada moment de la meva vida, el meu estat anímic ara es molt diferent.
I Nomès puc dir: gràcies Carles, gràcies grup!!
Regina Miró.
Va ser per la pèrdua de la nostra filla Sílvia que vam acudir al grup d’acompanyament al dol. Aquí hem trobat un bàlsam per guarir la ferida més salvatge que hem patit mai.
Quan perds a l’èsser més estimat que la vida un dia et regala, la ràbia, la impotència , el sofriment, la tristessa i tot un garbuix d’emocions, desconegudes fins ara, s’apoderen del teu cor i et quedes paralitzat davant un món que segueix el seu curs i tu no et veus capaç ni amb forces de continuar.
Gràcies a la professionalitat i la bondad del Carles hem pogut anar treballant cada un d’aquets sentiments i hem anat posant noms a tot aquest embolic emocional, la ràbia, la impòtencia i el sofriment s’han anat esfumant … el dolor i la tristessa ens acompanyaran sempre junt amb el record i la estimació per la nostra filla.
Gràcies Carles per tot el que ens has ajudat ( i ens segueixes ajudant) i gràcies també a tots els pares i amics que hem fet per sempre. En aquest grup hem conegut una mica més de prop el significat de la paraula AMOR.
Betirako! ( per sempre més en euskera)
Joan i Montse
Hola, el curs ha estat la base per poder continuar vivint. Abans de saber que hi havia un grup de dol, estava desesperada, no sabia com tirar endavant, hem sentia perduda, cuan m’ho van fer saber i vaig decidir venir amb vaig sentir salvada. Per fi hi havia algú que entenia el que m’estava passant i estava disposat a ajudar-me, apojanme el dia a dia i compartint amb els companys de grup que compartíem el mateix dolor. Abans de venir no sabia si podria continuar vivint, i SI amb ajuda del Carles i el grup, he vist que encara es pot viure, de un altre manera però….es pot, sobretot, com diu el Carles: Saben que nosaltres tampoc sabem, cuan temps tenim, i viure el moment. No canviïs Carles, ho fas molt bé, continua així ajudant a tanta gent, evitant mals majors com: depressions….angoixes… suïcidis…..La teva manera de ser i fer, fa que hi hagi un bon companyerisme lo que fa que ens ajudem i entenguem per partida doble arribant amb el nostre cas com a grup fer unes molt bones amistats i especials per el fet que ens uneix. Gracies, Gràcies, Gràcies. Puc continuar vivint.😄💟💟💟💟💟