Coses que no s’han de fer quan s’acompanya a una persona que pateix una pèrdua.
Obligar a la persona que pateix una pèrdua a assumir un paper, dient-li: “ Ho estàs fent molt bé “. Hem de deixar que la persona tingui sentiments pertorbadors, sense tenir la sensació que ens estigui defraudant.
Dir a la persona que ha patit la pèrdua el que ha de fer. En el millor dels casos això reforça la sensació d’incapacitat de la persona i en el pitjor pot tenir un efecte contraproduent.
Dir “ Truca’m si necessites quelcom ”. Aquest tipus d’oferiment indefinit sol declinar-se i la persona que pateix una pèrdua capta la idea de que el nostre desig implícit es que no es posi en contacte amb nosaltres.
Suggerir que el temps cura les ferides. El temps no cura res si no som nosaltres el que fem alguna cosa. Les ferides d’una pèrdua costen de cicatritzar i el treball del dol és sempre un procés actiu i no passiu com suggereix aquesta frase.
Dir: “ Ser com et sents ”. Cada persona experimenta el seu dolor d’una manera única, així doncs el millor que es pot fer és convidar la persona afectada a compartir els seus sentiments, en lloc de donar per suposat que els coneixem.
Utilitzar frases plenes de consol com: “ Hi ha altres peixos al mar ” o “ Els camins del senyor són inescrutables ”. Això sols convenç a la persona de que no ens preocupem lo suficient per entendre-la.
Intentar que la persona es doni pressa en superar el seu dolor animant-la a ocupar el seu temps, a regalar les possessions del difunt,… El treball del dol requereix temps i paciència i no pot fer-se en un terme de temps fixa.
Coses que podem fer quan s’acompanya a una persona que pateix una pèrdua.
Obrir les portes a la comunicació. Si no se sap què dir, pregunteu: Com estàs avui ? o He estat pensant amb tu. Com et va ?
Escoltar un 80% del temps i parlar un 20%. Hi ha molt poques persones que es prenguin el temps necessari per escoltar les preocupacions més profundes d’una altre persona. És bo fer-ho i adonar-se que ambdós podeu aprendre coses del procés de dol.
Oferir ajudes concretes i prendre la iniciativa de trucar a la persona. Si a més respectem la intimitat de la persona, aquesta valorarà la nostra ajuda concreta amb les tasques de la vida quotidiana.
Esperar “Moments difícils” en el futur, amb intents actius d’afrontar sentiments i decisions difícils durant els mesos que segueixen a la pèrdua.
Parlar de les nostres pròpies pèrdues i de com ens hem adaptat a elles, Tot i que la persona afronti d’una altre manera la seva pèrdua, aquest tipus de testimoniatge li pot servir d’ajuda.
Establir un contacte físic adequat, posant el braç sobre l’espatlla de l’altre o donar-li una abraçada quan fallin les paraules. Aprendre a sentir-se còmode en el silenci compartit, en lloc de parlar intentant animar a la persona.
Ser pacient amb la història de la persona que ha patit una pèrdua i permetre compartir els seus records de la persona estimada. Això fomenta una continuïtat saludable en l’orientació de la persona a un futur que ha quedat transformat per la pèrdua.
” “
” ”
Recursos
Guia Dixit de recursos per gestionar la mort i el dol
&
Guia Dixit Dossier Temàtic Dol Perinatal.
&
Guia Dixit Dossier Temàtic d’atenció al Dol.
&
Guia per familiars en dol .
Guia per tractar el dol en infants i adolescents.
Guia per professionals de la salut davant de situacions de dol.
Trobareu molts altres recursos a la pàgina principal a l’esquerra, a sota de tot. Per professionals, estudiants, docents i qualsevol tipus de persona interessada en el Dol.
El segell de la Mort dóna preu a la moneda de la Vida i fa possible de comprar amb ella el que realment té valor.
Rabindranath Tagore.
Servei d’Acompanyament en el Dol de la Catalunya Central
© Copyright Carles Perarnau i Vidal.
Copyleft :
Servei d’Acompanyament en el Dol Catalunya Central
pots redistribuir-ho o modificar-ho d’acord amb els termes de la Llicència Art Lliure.
Servei d'Acompanyament en el Dol Catalunya Central 