Moments inicials
Totes les persones en un moment de la nostra vida experimentem la mort d’una persona estimada. Cada persona viu aquest procés d’una manera diferent. És molt difícil acceptar la realitat del que ha passat. És molt possible que et trobis negant que la mort ha succeït. No és estrany que al principi pensis que has vist o l’has sentit. Durant els primers dies i setmanes és normal que tinguis un sentiment de confusió i descontrol amb accentuats alts i baixos.
Símptomes físics
La majoria de les persones en el dol després d’aquests moments inicials passen per un període llarg d’abatiment en què és difícil menjar, dormir o fer activitat física. És natural que et sentis esgotat, pots tenir la sensació que has perdut tot l’interès per la vida i per les relacions personals. Totes aquestes reaccions són naturals i no t’estàs “tornant boig”. Recorda que necessites temps per descansar, menjar i dormir. Fer una mica d’exercici físic regularment és el millor antídot contra la depressió.
Emocions
Sentir dolor és natural. També pots tenir sentiments de crítica o culpa, pànic, autocompassió i enuig. A vegades molta irritabilitat contra els altres, fins i tot cap a la persona morta. Si tens això és possible que creguis que ho has d’amagar, però són emocions que formen part del procés natural de dol. No et faci por compartir els teus sentiments més amagats amb algú de confiança que et sàpiga escoltar. És possible que sentis que algú de la teva pròpia família o amics s’allunyen de tu. Malauradament això passa sovint i possiblement es deu a que no saben què dir-te. Potser caldrà que facis tu el primer pas i els facis saber que necessites parlar de la persona estimada i dels teus sentiments. Estigues amb gent que sàpiga escoltar. No amaguis les teves emocions: expressa el que sents. No evitis parlar del que ha passat. Demana ajuda quan sigui necessari. No t’oblidis que els nens també senten dolor com tu: convida’ls a expressar el que senten amb jocs i dibuixos. I recorda també que cadascú té una manera diferent d’afrontar aquests moments i cal respectar-la.
Canvis
És possible que la teva vida fos més fàcil si et canviessis de casa, deixessis la feina o deixessis de veure gent. L’impuls d’evitar tot el que et recorda la pèrdua es natural. Ara bé, aquestes decisions precipitades sovint no fan més que empitjorar la situació. Abans de decidir res important sobre la teva vida, pren-te un temps per elaborar i afrontar les teves emocions. No prenguis decisions importants. I escriure un diari, et pot ajudar a elaborar i organitzar el teu interior.
Ajustaments
Amb el pas del temps, quan el dolor no sigui tant fort, notaràs que pots recordar sense estar tant pertorbat. Potser serà el moment de pensar quina direcció vols que prengui la teva vida amb nous interessos i propòsits. Això no voldrà dir deixar d’estimar la persona que has perdut, sinó que tenint-la sempre en el cor, i pots en honor seu, seguir gaudint d’una vida plena.
No et preguntis més per què? Planteja’t: Què faré a partir d’ara?
El dol es un procés individual i cadascú el viu d’una manera diferent. I l’afronta d’una manera personal. No pensis que el que estàs fent es anormal si no encaixa amb el que aquí t’expliquem o el que altres persones et diuen. Dóna’t permís per fer-ho a la teva manera. També de tant en tant sàpigues que hem de reposar el dolor i gaudir del que encara tenim: això no significa oblidar ni deixar d’estimar a la persona que hem perdut.
… i recorda que no estàs sol.
Doneu paraules al dolor
La desgràcia que no parla,
murmura en el fons del cor que no pot més,
fins que el trenca
W.Shakespeare
Servei d’Acompanyament en el Dol de la Catalunya Central
© Copyright Carles Perarnau i Vidal.
Copyleft :
Servei d’Acompanyament en el Dol Catalunya Central
pots redistribuir-ho o modificar-ho d’acord amb els termes de la Llicència Art Lliure.
Servei d'Acompanyament en el Dol Catalunya Central 