serveidedol

Espai d’expressió

   Aquest espai està creat perquè les persones puguin expressar les seves emocions i voluntats cap a la persona estimada o compartir-les entre tots nosaltres, perquè així puguem alhora beneficiar-nos de la seva lectura, per obrir espais interiors de consol.

Gràcies per les vostres aportacions.

08_kapli

A mode d’exemple, la redacció de la carta que Scott Lynn fa a la seva filla Jenica, a l’any de la seva mort:

      En el teu aniversari voldria abraçar-te de nou i ensenyar-te tots els regals que tu m’has donat. Ja que això no és possible ara, intentaré continuar compartint el teus regals amb els que ho necessiten.
 
  • En comptes de braços que sospiren per abraçar-te, m’has donat braços per acostar-me a altres pares que han perdut un fill.
  • En comptes d’ulls plens de pena per no poder veure’t més créixer, m’has donat ulls que poden admirar la bellesa de cada nou dia.
  • En comptes d’orelles que enyoren sentir les paraules “t’estimo, papi”, m’has donat orelles que han après a escoltar a altres que tenen el cor trencat.
  • En comptes de llavis que no volen més que petonejar les teves llàgrimes, m’has donat llavis que m’han ensenyat a dir: “entenc el teu dolor: jo he estat, on estàs tu ara”.
  • En comptes d’una ànima sense direcció, ni propòsit, m’has donat l’esperança de que certament hi ha un lloc etern on tots ens trobarem de nou algun dia.
  • En comptes d’ésser un pare que és pren la vida a la lleugera, has donat als teus germans i germanes un pare que aprecia cada bri d’alè del dia.
  • En comptes d’un cor torturat pel dolor, m’has donat un cor que s’obre als altres.
  • En comptes d’una ment plena de ressentiments, autocompassió i ràbia, m’has donat una ment que entén el regal preciós que és la vida.
 
    Et vull donar les gràcies per tots aquests regals que m’has donat, àngel meu. Intentaré fer el millor per viure la meva vida d’una manera que et faci sentir orgullosa de mi, tant com jo ho estic de tu. Espero que continuïs compartint els teus regals amb mi, doncs ara si em sento disposat a acceptar-los i comprendre’ls.
                                          
Feliç Aniversari Jenica.
T’estimo i et troba molt a faltar, El teu Papi

 És molt important que feu allò

que us importi…

Només així podreu beneir la vida

quan la mort estigui a prop.

Elisabeth Kübler-Ross

Servei d’Acompanyament en el Dol de la Catalunya Central

© Copyright  Carles Perarnau i Vidal.

Copyleft :

Servei d’Acompanyament en el Dol Catalunya Central

pots redistribuir-ho o modificar-ho d’acord amb els termes de la Llicència Art Lliure.

  1. La meva nova vida sense tu,és diferent, molt diferent .

    La nostre llar s’ha anat buidant i al mateix temps ha vingut vida nova .El teu fill grand viu una experiencia d’amor molt igual de la que tu vas viure amb ell .Ho saps? ho veus? .Jo noto que si.

    Com en totes les coses que són noves, hi ha un temps d’aprenentatge. En aquest cas, no ha estat gens fàcil, aprendre a viure noves experiencies sense tu.Ha costat, a mi encara em costa i molt.
    M’hi esforço, per tal de ser capaç de poder estimar a tot aquells que m’envolten .Estimar respectan la seva manera de fer.

    Quan hi ha amor, tot lo altre costa molt menys… Es clar que un s’hi ha d’esforçar, que ha de desitjar amb totes les seves forces que allò tiri endavant i posar-hi l’ànima.
    Tot aixó tu ho posaves cada dia en el teu treball i en la teva familia. Tirar endavant era la paraula que, sempre vas tenir molt present , en els moments dificils. Tirar endavant ès el que procurem de fer cada dia,com tu vas ensenyar-nos .Tirar endavant
    per nosaltres i per tu.

    T’estimem ,Josep, .

  2. Demà, estimat Josep,ès el meu aniversari. Dia 4 ,recordes ? Un any vas gravar en una joia el dia 5 .Era cert el que deient els teus fills de tu,”El pare ès un savi despistat” .Sempre va ser un número que m’agradava,erà el dia del meu cumple i tambè el primer dia que vaig anar a ballar amb tu el 4 de juny 1965 ,cumplia quinze anys.A partir de les hores , vaig anar cumplin anys al teu costat any rera any. Un altre dia 4 vas deixar-nos (4.11.2005) i a partir de les hores he anat arrivant a cada 4 de juny sense tu.
    Es egoisme fer aquestes lletres en aquest espai?.Penso que no !
    Ès com un regalet que jo mateixa em faig .Parlant de regals, encara em sembla veuret arrivant a casa amb un ram de trenta roses
    vermelles el dia 4 de juny del 1980 .Teniem tantes coses boniques per celebrar .Ja erem pares de dos nins .
    Demà es cumpleixen tres anys i 7 mesos que vares deixar-nos.Qui ens ho havia de dir oi? que el quatre seria un número tant trist per recordar.
    No obstant ,demà vull tenir en el meu cor tots els bonics records de tants cumples pasats junts ,renoi! 40 anys una bona pila.
    Tots dos tindrem un bonic regal ,oi Josep ? unes roses que creixent en el jardí ,per tu i per mi i l’amor de tots els qui m’estimen i t’estimen .Una bona colla de gent.
    La natura aquest any ha fet una bonica feina i tots els rosers que varem comprar i plantar,ens donan unes roses fantastiques.

    Ja ho saps que t’estimo Pep.
    Nuria .

  3. Voldria fer-ho ….
    Voldria escriure…
    Voldria donar-te les gràcies…..
    Voldria dir-te…..
    Voldria sentir-te…..
    Voldria estar segura de que….
    Voldria despertar…..
    Voldria pensar que…..
    Voldria que hi fossis ….
    Se que ho saps….
    Se que ho has fet…..
    Se que sens les meves gràcies…..
    Se que estic desperta …..
    Se que hi ets …..
    Se que ho aconseguiré ……
    perque voler es poder ,i tu saps estimat Josep ,que procuro ser forta gràcies a la teva força que vas deixar-me,gràcies al teu amor .

    T’estimo ,t’estimem i t’enyorem .
    Fins que els somnis ens apropin !!
    Nuria

  4. Ara que ja no hi ets

    Viure és molt trist quan et falten anhels
    per fer-ho a pler i en bona companyia.
    Els vells records són com amics fidels.

    que em fan costat per vèncer el dia a dia
    monòton i feixuc, des que no hi ets.
    En manca el teu ajut, quan jo voldria

    tenir-te a prop de mi en dies concrets,
    assenyalats. L’enyor em fa sentit
    tan diferent d’abans, i em fa retrets

    de com vaig estimar-te i vaig gaudir
    la vida amb tu tants anys, plàcidament,
    com si mai aquell somni tingués fi…

    Tu ja no hi ets… L’amor segueix present!

  5. Vola, vola lliure…
    Ja no hi ha cap cadena.

    Jo t’estimo i ploro.

    Mone

  6. SOC UNA MARE QUE HA PERDUT AL SE ÚNIC FILL EL 13 DE NOVEMBRE 2010, VA MARCHAR AMB CASI 8 ANYETS, NECESITO CONTACTAR AMB MARES DE LA MATEIXE SITUACIÓ. SOC DE CALELLA DE MAR, EL MEU WASSAP ES: 722384142

  7. Aquest escrit el va fer la Sílvia quan tenía 17 anys. Quan ens va deixar en tenía 27
    (Parlament de cloenda de la cerimònia de comiat de Sílvia Prat Bernades).

    BETIRAKO
    (Closing parliament farewell ceremony for Silvia Prat Bernades).

    BETIRAKO, significa PER SEMPRE MÉS en euskera.

    En la majoria d’ocasions m’agrada el “per sempre” i no m’agrada el “mai més”.

    M’hagués agradat tenir per sempre les persones de la meva família que ara ja no hi són i que se’n han anat per no tornar mai més; m’agradaria que les que encara hi són les pogués tenir per sempre amb mi i que no marxessin per no veure-les mai més; conservar els amics de debò per sempre i no que arribi algun dia que, per qualsevol circumstància de la vida, no els pugui veure mai més; recordar per sempre les sensacions d’alegria i llibertat que he tingut de petita i adolescent, de l’amor que m’han donat els avis, pares, tiets, cosins i amics. Recordar per sempre el meu país i anhelar la seva llibertat. Valorar per sempre les meves arrels berguedanes, la terra que estimo tant i que m’ha vist créixer. Tenir per sempre present la sort que he tingut de tenir una terra, una família i uns amics que han fet de mi el que sóc. Gaudir per sempre d’aquesta alegria felicitat, família, amics i somriure que afortunadament tinc i que vull que mai desaparegui…

    Malgrat que molts cops he sentit dir “res no dura per sempre”, crec que sí que hi ha coses que duren per sempre.
    Les coses materials no, s’acaben deteriorant pel pas del temps, fins i tot nosaltres, els humans, el nostre físic es va gastant fins a tal punt que no queda pràcticament res de nosaltres, trist però cert.
    Les coses immaterials – sentiments, sensacions… – sí que poden durar per sempre i ho sé segur! Sé que moltes coses que porto dins estaran amb mi per sempre.

    Sílvia Prat Bernades
    19-11-1988
    21-09-2016

    ——————-

    Betirako means forever and ever in Basque.

    I like forever and I dislike nevermore most of the times.

    I would like to have forever my relatives that aren’t here now and have gone to never return. I would like to have the ones I still have forever and that they wouldn’t leave so I couldn’t see them anymore. I wish I kept the truly friends forever and it didn’t come a day that, for any circumstance of life, I couldn’t see them anymore. I would like to remember forever the feelings of joy and freedom that I had when I was a child and a teenager and the love of my grandparents, parents, uncles, aunties, cousins and friends. I would also like to remember my country forever and looking forward its freedom. I would like to appreciate my roots from El Berguedà, the land where I’ve grown up and I love so much. I would like to always keep in mind that I’ve been lucky to have a country, family and friends that have contributed to be just me. Enjoy this joy, happiness, family, friends and smile I have forever and that it will never disappear.
    Although I have heard “nothing lasts forever” so many times, I think that there are some things that last forever. Material things become deteriorated, even humans. Our body is getting worse until there is nothing related to us. It’s sad but it’s the truth. The immaterial things –feelings, sensations- last forever. I know it for sure! I know that all I have inside myself will be with me forever.

    Sílvia Prat Bernades
    19-11-1988
    21-09-2016

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

A %d bloguers els agrada això: